Dos gurus d'internet impulsen un codi ètic en els blocs

Si no fos perquè la iniciativa ve de qui ve, hauria provocat moltes més queixes al ciberespai. Però Tom O’Reilly (el creador del concepte de Web 2.0) i Jimmy Wales (el responsable de l’enciclopèdia on line Viquipèdia) es mereixen almenys el benefici del dubte per part del defensors a ultrança de la llibertat sense límits a internet. Tots dos han llançat el debat de crear un codi de conducta en els blogs per evitar insults, la difusió de falses notícies i altres xacres del nou periodisme ciutadà i fins i tot han penjat un codi de conducta per obrir la idea a l’aportació dels internautes (radar.oreilly.com i blog-ging.wikia.com/wiki/BCC).
Segons O’Reilly, l’objectiu del que denomina Codi de Conducta del Blocaire és contribuir a crear una “cultura que incentivi tant l’expressió personal com la conversa constructiva”. Per això, els dos gurus proposen que els blocaires assumeixin la responsabilitat del que escriuen i dels comentaris que els seus lectors pengen a la pàgina personal. Aquesta mesura comporta esborrar “contingut inacceptable”, cosa que inclouria insults, amenaces, calúmnies i material que vulneri els drets d’autor, l’obligació de confidencialitat i el dret a la intimitat.
O’Reilly i Wales afegeixen altres normes de conducta: no publicar res que no es diria en persona, respondre en privat per e-meil abans que públicament a la xarxa si hi ha conflicte, prendre partit quan algú és atacat de manera injusta, no permetre els comentaris anònims (almenys hi ha d’haver una adreça de correu real) i no animar mitjançant la confrontació aquells que tenen com a única intenció al participar en un bloc provocar (coneguts com a trolls a la xarxa)
En la versió del codi Viquipèdia, oberta a les aportacions de qualsevol persona, es proposa que en cas d’amenaces i calúmnies el blocaire col·labori amb la justícia per perseguir l’infractor si ha comès un delicte, i una altra aportació indica que els servidors que acullen els ciberdiaris han d’assumir la responsabilitat per l’actitud dels seus clients. A més a més, O’Reilly i Wales proposen la creació de logotips reconeguts universalment que adverteixin els cibernautes que la pàgina personal per la qual naveguen subscriu o no aquest codi de conducta, amb la finalitat d’evitar acusacions de censura. El codi, en les versions més estrictes, obligaria els blocaires a confirmar el que publiquen amb segones fonts.
El debat, com era previsible, ha corregut com la pólvora per la xarxa. I ha trobat tant partidaris com detractors. Els primers diuen que estan farts d’insults, veritats a mitges i mentides senceres que es propaguen ràpidament i que minen la credibilitat dels que es prenen seriosament la seva tasca de blocaires. Els segons s’escandalitzen pel concepte de “contingut inacceptable” i les seves fronteres poc definides, i hi ha qui acusa als autors de burocratitzar internet i de voler convertir els blocs en mitjans de comunicació tan censurats o autocensurats com els tradicionals.
Segons Technorati, una companyia que elabora un índex de blocs, existeixen 70 milions de pàgines personals i cada dia s’afegeixen 1,4 milions d’entrades. La proposta llançada pels autors no sorgeix del no-res. Viquipèdia ja alerta de si el contingut de les entrades de l’enciclopèdia és fiable. I és que després del bomm que han experimentat en molt poc temps, tant les pàgines personals com els espais participatius de la xarxa pateixen una espècie de crisi de creixement en busca de l’únic aspecte en què els mitjans tradicionals segueixen guanyant-los amb claredat (la credibilitat) i de regular el caos sense coartar la llibertat.
Publicat per El Periódico de Catalunya el 10 d’abril del 2007 Autor Joan Cañete Bayle (Washington)