Publicado el pasado sabado día 19 en el Punt:
"I se'n va anar"
La regidora no adscrita i exmembre del PSC, Laura Pradeda, va ser la protagonista a contracor del ple. Un tema inicialment tan banal com la creació d'una comissió per a l'agermanament amb Villars va convertir-se en una plantada en ple de l'oposició, que es van negar a entrar en un òrgan on també tindrà representació Pradeda, malgrat haber anandonar la disciplina del seu partit ara fa un any. El PSC, que va demanar a l'alcalde un camvi al dictamen, portava també en cartera una sèria de preguntes a priori incòmodes per a l'exsocialista. No sabem si per previsió, però el cas és que Pradeda va optar per abandonar el ple abans de l'inici del torn de precs i preguntes al-legant "motius personals" que molts no van creure.
Hasta la prensa se ha dado cuenta de esta forma de actuar, ya es la segunda vez que sucede, ahora bien, al Sr. Masague ya le va bien, se queda en las votaciones, que es donde le hace falta para lograr la mayoria, y si en el turno de preguntas se marcha, le da igual, ha conseguido la regidora no adscrita pasar de la oposición, si le preguntas por escrito ante su ausencia del pleno, te tarda unos seis meses en contestar, si contesta.
Pero como se dice en la calle, le es necesaria para gobernar, lo demás son tonterías.
Teatres i teatrets
-
L’entrevista a l’actor, director i dramaturg Joan Maria Vidal, que podeu
llegir a la pàgina 4 d’aquest trentè número del Torredembarra Actualitat,
la va...
Hace 1 año
3 comentarios:
Reagrupament, divendres 9 octubre a les 20:00 h, al Casal
Encara que aquest no és el lloc per fer-ho, ja fa varies setmanes que vaig comentar sobre les irregularitats en les obres municipals en marxa. Una era la rampa d’accés al local del carrer Santa Rosalia, que envaeix la via pública, i l’altra era el moviment de terres de la nova escola bressol del carrer Escoles, que està fora del que preveu el planejament municipal.
Aquest darrer, a mes a mes, ara es pot veure com estan instal•lant una estructura metàl•lica per fer la coberta, que torna a infringir el que preveu el pla d’ ordenació municipal, per que excedeix el pendent permès.
Torno a insistir en que totes aquestes coses si les fes un particular les hauria d’enderrocar, per tant a veure que farà l’ Ajuntament, i a veure si es depuraran responsabilitats. És que els tècnics municipals no van mirar els projectes a l’hora de informar-los ?.
PUBLICADO EN EL BLOGS DE SUSANA NAVARRO EN LA FECHA ABAJO INDICADA.
ES PER ANAN FENT MEMORIA. . .
Salut
Ver ultimas 8 lineas del escrito.
dimecres, desembre 24, 2008
...vitae
Ara i desprès de saber que no ens ha tocat la loteria i que som igual de pobres o de rics, em resisteixo a pensar, que no queden il·lusions.
Jo en tinc, evidentment que comprenc aquells que aquets dies, senten més que mai la buidor que deixen els que no estan a prop, però el record de com eren o són i tot allò que ens han ensenyat ,ens impregna la pell com si d’un perfum es tractés, aturat, pensa i el sentiràs. De vegades per una frase, d’altres per un consell, d’altres per aquell cop de ma i d’altres per aquell xiuxiueig a cau d’orella tranquil·litzador. Recordant i recordant... podem resistir-nos a enyorar-los tant i fer-los més presents.
Després de 36 anys sense la madures total assolida, puc dir que he passat moments ben diferents, he estat mare dos cops, he treballat per altres i també he tingut negoci propi, he gaudit i he patit, he tingut il·lusions que desprès han fugit, però tinc d’altres noves i sempre m’he resistit de manera aferrissada, sentimental i somiadora, a la depressió.
Pel que fa a la meva vida en el plànol més idealista, no trauria com a conclusió que he estat covard, lluito dia a dia per no perdre-l’hi el Nord a la Justícia i per les Llibertats, no sé si aconsegueixo màxims, però el que no vull pas, és deixar-me portar per les postures còmodes ni per la inèrcia.
En el plànol familiar,- segurament com alguns de nosaltres -intento compensar tot allò que els més propers esperen de mi, de vegades accedint a les seves voluntats, tot i que no sempre siguin les meves, estic ben influencia per les tradicions dels meus pares i no m’agrada dóna’ls-hi cap disgust. Ells ho són tot per mi.
Als amics i companys, que podria dir jo d’ells...?, senzillament que com la política i els ideals, són els que m’omplen l’altre part de vida de sentiments. En segons quins moments no sé si hauré estat a l’alçada, però haurà estat per manca de capacitat, mai per oblit o decidia.
Per acabar, si mentre caminava per la vida he fet mal intencionadament o no a algú, que senti que no s’ho mereixia, demano PERDÓ.
Susanna Navarro.
enviat per susanna navarro @ 12:24 PM 1 comentaris Enllaços a aquest missatge
Publicar un comentario