jueves, 16 de julio de 2009

FINANCIACION AUTONOMICA

Parece ser que por fin de ha llegado a un acuerdo para el nuevo reparto de la financiación autonómica, sin entrar en si es lo que corresponde llama la atención que las comunidades autonómicas gobernadas por el PP pasaran por caja a cobrar (Las autonomías del PP acabarán cogiendo el dinero porque seria de tontos no hacerlo, Alvaro Nadal Secretario de economía del PP), mientras que la dirección central del partido dice no estar de acuerdo y vuelven a que esto rompera a España.
Como siempre el ataque a Cataluña es un granero de votos en el resto del estado, declaraciones del estilo: Para Zapatrero, un catalán vale un 55% más en financiación per cápita que un valenciano" (Ricardo Costa, Secretario del PP Valenciano).
Mientras tanto el caso Barcenas sigue avanzando y el partido no reacciona.

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Prodrias explicarnos el ESCANDALO DE VILLA PSOE en Galicia en la Isla de Arousa.
Gracias
NOTA: el que este libre de culpa que tire la 1ª foto.
Y como es posible que la Xunta, el Ayuntamiento y el Gobierno Central no levanten la voz. . . . .
Sin + comentarios.
Salut

Anónimo dijo...

Aquesta es la teva valoració del nou Finançament. Dons noi, fes-t'ho mirar !!!

Enhorabona per l'acord i espero que en propers escrits et documentis millor i ens expliquis una mica més be les coses. Sempre et quedes en el que es superficial i mai ets capaç de profunditzar. Amb els anys milloraras. Espero

Enric Grangel Llop dijo...

Sobre Galicia, ni lo se ni me importa.
En cuanto a la financiación, ya que este ultimo anonimo sabe más que yo, cosa que no es dificil, podria explicarnoslo a todos.

Anónimo dijo...

Primera fase: discussió. Segona fase: acceptació. Tercera fase: propaganda. Quarta fase: decepció. Ja som a la tercera fase del serial del finançament i totes les bateries del PSC disparen per cel, terra, mar i aire.
Entre tanta i tanta palla serà difícil destriar el gra. Molt de blat i poc de forment, en diuen.
I és un problema, perquè ens hi juguem el futur.
Els mitjans de comunicació, públics i privats, afins al tripartit i al govern espanyol clamen "urbi et orbi" que l'acord de finançament ja és aquí.
I, certament, l'acord de finançament ja és aquí, malgrat que això suposi carregar-se literalment l'Estatut.
El govern tripartit ha acceptat un acord de finançament que no respecta l'Estatut, és a dir, estem davant d'un acord il•legal perquè no compleix amb l'Estatut, una llei orgànica referendada pels catalans.
No cal ser molt llest, ni portar barretina, per endevinar que els interessos a preservar no eren els del país, sinó la pura continuïtat del Tripartit II.
ERC no es pot permetre el luxe de fer esclatar per segona vegada el Govern i les enquestes no agraden als partits que ens governen, perquè no aconsellen convocar ara unes eleccions.
Està clar que l’objectiu és Esperen el miracle, o que la memòria de peix de la majoria de ciutadans els ajudi.
Qualsevol podia saber que a les portes de les vacances és el moment perfecte per fer empassar certes coses.
A partir d’ara comença la segona part de tot aquest engany. Però és igual. La gent no és tonta, encara que alguns espavilats amb cadira s’ho pensin.
Aquesta pantomima no pot amagar que la lletra fa temps que està escrita, i que tot s’ha fet al més pur estil Nicaragua “fashion week”.
ERC i ICV-EUA només han interpretat el paper d'actors secundàris.
Però no havíem quedat que el dèficit fiscal era de 19.500 M€ ?
I un partit suposadament independentista accepta 3.800 per d'aquí a 3 anys?
Que algú m'ho expliqui si us plau, que jo, NO ENTENC RES.

Anónimo dijo...

jo era votant teu a La Torre, pero vist la teva resposta sobre el finançament oblideuse del meu vot, al menys si tu et presentes. Jo no soc militant, ni tinc ni idea, pero si que puc opinar del teu escrit i com a militant socialiste i respresentant dels socialistes, podríes explicar millor el finançament i no ser tan superficial. Ho sento Enric, m'has caigut als peus. O estas nervios o no tens ni idea.

Per cert, has perdur el meu respecta i un lector. Adeu noi i que et vagi be

Anónimo dijo...

Galicia importa igual que otras comunidades, hágaselo mirar y aún en lo superficial la verdad es que no se entiende nada.
Los socialistas con tal de intentar sacar los presupuestos del año siguiente son capaces de vender el alma al diablo, el problema es que se piensan que han conseguido algo extraordinario para cataluña.

Franco Bahamontes (ciclista) dijo...

Enric, joder como tienes el blog. Tienes a los herederos del franquismo dandote caña. Resiste, el fescismo tiene fecha de caducidad.

Music dijo...

Imaginat Enric, que fa temps tu i familia, vivíeu i éreu propietaris d’un pis però un dia us el van prendre violentament.
Arran d’això, accepteu pagar un suposat lloguer del vostre antic pis al nou amo.
Com a conseqüència de la nova situació, aquest administra els vostres diners i sempre decideix quants us en retorna.
Com que es queda gairebé tots els diners que guanyeu fruit del vostre treball i no n’inverteix cap en el pis, un dia protesteu. Davant d’aquesta situació, l’amo us diu que heu de negociar.
No podeu comprendre com podeu negociar si tots els vostres diners els té ell. Insistiu que el vostre pis està en males condicions i li dieu que és de justícia que, atès que els diners són vostres i que el pis us l’han arrabassat, com a mínim, l’amo hauria d’invertir-hi o, almenys, retornar-vos una quantitat del vostres diners.
Finalment l’amo cedeix i us retorna una part molt petita del que es queda i també decideix invertir-ne una petita suma en el pis.
Al cap d’uns anys us adoneu que no podeu mantenir la vostra família amb l’ínfima part de diners que us retorna l’amo i torneu a protestar.
Li expliqueu que ara a casa hi viuen els avis , els vostres fills i el gos i que els mínims recursos que us retorna i la poca inversió al pis ja no són suficients per mantenir a tutom.
L’amo torna a respondre que heu de tornar a negociar. Seguiu sense comprendre com podeu negociar si gairebé tots els vostres diners els continua administrant l’amo. Com que la situació és insostenible, al final i després de queixar-vos molt, l’amo torna a cedir i té en compte l’augment de la familia i el gos: decideix retornar-vos una suma de diners lleugerament superior a la que us retornava i torna a invertir-ne una mínima part en el pis; això sí, es continua quedant la major part dels teus diners i el pis continua essent seu.
Arran de la nova situació un dels vostres fills està molt content, us diu que ara podreu sobreviure sense endeutar-vos tant i que l’amo és molt generós i bo.
Un altre fill, en canvi, us recorda que aquell pis era vostre, que us el van prendre per la força i que el més just és que vosaltres administréssiu tots els vostres diners tal com fan els vostres veïns.
Com que fa tants anys que viviu sotmesos a la voluntat de l’amo penseu que us ha sortit un fill massa insolent.
Li dieu que escolti el seu germà, que ara esteu millor que abans i que s’oblidi definitivament que aquell pis un dia va ser nostre...

Anónimo dijo...

Como en todas las situaciones de la vida, unos veran la botella medio llena y otros la veran medio vacia.
Pero lo importante es que si no se ha conseguido todo, por lo menos tenemos más que antes.

Anónimo dijo...

Fora bromes, el finançament pactat és una merda perquè no és el que estava previst a l'Estatut que es va aprovar i, com sempre, acaba beneficiant més a altre comunitats autònomes que no s'han hagut de barallar gens amb l'Estat. O sigui, almoina. I no es pot comparar amb el finançament que van pactar Mas i ZP per dos motius:
1. Aleshores no hi havia cap llei aprovada com ara.
2. Més important encara, a mi me la rebufa el que digui CiU, el que m'interessa és que els meus representants pensin primer en mi que en l'estabilitat del govern central.

Anónimo dijo...

No hi ha ningú en aquest país que li sàpiga explicar que l’increment no és un paràmetre comparable? Ningú li pot respondre que la nostra xifra inclou competències exclusives?Ningú és capaç de donar la xifra total d’ingressos per comunitat i repartir-la per càpita abans de comparar?
Com sempre ens hem deixat prendre el pèl. El nou model no és més que l’anterior amb unes escorrialles afegides per esvalotar el galliner. Com sempre els espanyols ens ensenyen la carta que els convé, la carta que permet als socialistes passar per ser els nostres protectors, i als populars per salvadors de l’Espanya Una. I aquí, cornuts i a pagar el beure.
Proper capítol: Tribunal Constitucinal. El poli bo a aconseguit que es toquin pocs articles, gràcies. El poli dolent ha dictat interpretacions a la baixa que el buidaran de contingut.

Anónimo dijo...

Si hacia la independencia, y luego a comernos los mocos, o es que la CEE, admitira que a un socio se le escape parte de su todo, y luego Belgica y más tarde otros. Una vez fuera de la CEE, a quien venderemos a los paises africanos o a sudamerica, Asia, no, estos producen más barato que nosotros. Ideal es el futuro que algunos que no ven mas alla de sus narices quieren para nosotros. Si cuando se hace campaña anticatalana en españa ya nos afecta, para que seguir. El futuro es la integración plena en una Europa mas amplia.