Cada vez que el fanatismo religioso golpea a la sociedad, no acabamos de entender como se puede llegar a inmolar una persona en defensa de un pensamiento fruto de la practica de una religión, que en principio no apoya la violencia.
Cierto es que todas las religiones no predican el mal, el problema se plantea cuando el ser humano, hace la interpretación de la religión y con ello justifica unas acciones que no tienen justificación.
El cristianismo dominante en occidente desde el siglo IV y el islam en el medio oriente desde el siglo VII, se llevan trescientos años de diferencia, por tanto quiza el analisis del islam debe hacerse bajo la perspectiva del siglo XVIII cristiano, y en esa epoca el fanatismo religioso de nuestros antepasados también era palpable.
No pretendo defender esas acciones sean suicidas o no, pero desde quemar brujas (que aceptaron su condición bajo torturas), filosofos, minusvalidos mentales, homosexuales, etc., que hace trescientos años practicabamos en la plaza publica a lo que sucede actualmente en muchos paises fundamentalistas islamicos, tampoco hay mucha diferencia.
Teatres i teatrets
-
L’entrevista a l’actor, director i dramaturg Joan Maria Vidal, que podeu
llegir a la pàgina 4 d’aquest trentè número del Torredembarra Actualitat,
la va...
Hace 1 año
3 comentarios:
Sembla que tothom s’anima a embolicar la troca i que no tinguin altra feina a fer. Ara és el papa Benet XVI que, com aquell que res, les deixa anar contra l’Islam i tots els seus seguidors. Ell sap que els defensors de l’Islam defensen aferrissadament la seva religió, a diferència dels catòlics, que cada vegada n’hi ha menys que moguin un dit per defensar-la. Precisament el seu discurs es basava en la crítica a Occident per ser poc respectuosos vers la religió, i en treia la conclusió que això desesperava als seguidors de les altres religions.
No entenc doncs, com una persona culte i amb gran responsabilitat pública i religiosa, pugui arribar a fer segons quines manifestacions que, tot i les possibles explicacions i/o excuses, ja s’ha dit.
El món no està prou enredat i ple de picabaralles dialèctiques, a part de les cruels guerres, com perquè ara surti el papa de Roma, a crear-se més enemics. No sé si és anar contra cap dogma, però s’hauria de dir que en aquest moment, la inspiració divina es va adormir i va parlar l’home, de la pitjor manera possible.
Si les religions són dirigides per líders fanàtics, la violència està garantida. La pau només és possible si a les tradicions religioses exerceixen l'autoritat els moderats, tant si són conservadors com si són progressistes.
Cal desacreditar els fanatismes
A totes les tradicions religioses hi ha tensions entre els sectors moderats i els sectors radicals. Sovint es parla de les fractures entre els grups conservadors i els grups innovadors o progressistes, però el gran debat ha de fer referència als usos de la religió a favor de formes de vida sensates o com a inductors de fanatismes que enceguen i justifiquen la violència.
El fanatisme religiós és provocat i manipulat per corrents polítics que han descobert el gran potencial mobilitzador de les creences religioses i la possibilitat de manipulació que es pot exercir sobre molts creients de bona fe amb interpretacions simplistes de les doctrines religioses. És una forma de demagògia amb pretensions de fonamentació religiosa.
En la crisi manifestada en relació a les caricatures de Mahoma s'ha vist clarament la força del fanatisme religiós. Per analitzar aquesta crisi no és prou pertinent una discussió sobre els límits de la llibertat d'expressió, que tothom hauria de reconèixer, sinó la necessitat de desacreditar les interpretacions fanàtiques de l'Islam i la manipulació política de la religió que en fan grups polítics amb pocs interessos religiosos.
Si les religions són dirigides per líders fanàtics, la violència està garantida. La pau només és possible si a les tradicions religioses exerceixen l'autoritat els moderats, tant si són conservadors com si són progressistes. El fanatisme és una perversió dels missatges religiosos que són sempre invitacions a la compassió, a la fraternitat i a l'amor. No s'hauria de confondre la radicalitat de l'experiència religiosa amb els fanatismes.
Els més radicals de les diverses tradicions religioses són els sants, els místics i els herois de l'amor. La intemperància i l'absència d'autocrítica més aviat són patologies de l'experiència religiosa. Les tradicions religioses saludables no exclouen el sentit de l'humor i no es mostren hipersensibles per les crítiques exteriors encara que siguin de mal gust. El triomf dels fanàtics seria un mal auguri per la pau del món.
Als països on els sectors fanatitzats tenen molt poder, com a l'Iran actual, són habituals formes de repressió de les llibertats, utilitzacions incontrolades de la violència de cara endins i de cara enfora i estils de governar propis del totalitarisme polític. No s'han d'invocar les raonades condemnes a les polítiques imperialistes que afecten els països de l'anomenat Tercer Món per justificar derives sectàries i fanàtiques que porten a noves modalitats de totalitarisme.
Els islamofascismes, com altres règims polítics autoritaris, s'han de desacreditar si volem un futur en pau.
La religión debe ser una cosa muy personal que no debe sobrepasar los limites de lo que es.
El derecho propio termina donde empieza el derecho ajeno (yo no me casaria con otro hombre, pero acepto que quien quiera lo haga).
El fanatismo es una lacra que afecta a todas las facetas de la vida. La politica, la religión, el deporte, etc., y el que es fanatico, lo es en todo.
Publicar un comentario